Rincones soleados con flores y una fuente al fondo. Siempre verano, siempre sonriente.
posted by werdu at 1:50 p. m.
Descamisat Sisquet fa tard,diu adéu a la colla.L'han vacunat contra l'asfalt en un poblet de costaOn d'amagat l'esperadarrera de l'esglésiamig tremolósaquell petóque tindrà gust a sal de mar i a nitplena d'estrelles. Un pel suat Cesc s'ha llevatde fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i palesi mirant com la nenarebossada d'arenadorm al sofàpensa que maitindrà millor moment per anar a buscarla parelletaQue arribi l'agostfeixuc i mandrósque ens fa recordarla bellesa del temps que passa a poc a poc.Des del cafè el senyor Francescmira la gent com tombafent el tallat on fa tants anyste un reservat a l'ombrai quan la dona arribali acosta la cadiradel seu costati li estreny la mapensant que el mar és com la vidaque no atura el ritme mai.Que arribi l'agostvital i enganxósper treure'ns les pressesi recuperar la tendresa del mon.Que arribi l'agostfeixuc i mandrósque ens fa recordarla bellesa del temps que passa a poc a poc.Agost, Els Pets... Una canción que huele a salitre y tiene la misma nostalgia que expresas en el post.
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.»
Publicar un comentario
<< Home
No más de un signo y una señal.
Ver mi perfil completo
2 Comments:
Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L'han vacunat contra l'asfalt
en un poblet de costa
On d'amagat l'espera
darrera de l'església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d'estrelles.
Un pel suat Cesc s'ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales
i mirant com la nena
rebossada d'arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar a buscar
la parelleta
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
te un reservat a l'ombra
i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la ma
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.
Que arribi l'agost
vital i enganxós
per treure'ns les presses
i recuperar la tendresa del mon.
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Agost, Els Pets... Una canción que huele a salitre y tiene la misma nostalgia que expresas en el post.
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»
Publicar un comentario
<< Home